La nostra història

Al cap d’uns anys, però, coneix els horrors de la Revolució Francesa i presencia l’execució de dos germans seus que s’havien allistat com a voluntaris per defensar la ciutat de Lió. En el fons del seu cor hi van quedar les seves darreres paraules: “Glady, perdona igual com nosaltres perdonem.”

Aquest moment marca decisivament la seva vida. Té 19 anys i, en comptes de viure al marge del seu temps, es commou davant les misèries que ha deixat la Revolució. Claudina respondrà a la crida que prové d’aquestes necessitats. Dedica tot el seu interès als nens i joves que viuen desemparats i en la ignorància religiosa.Un dia, acull dues òrfenes abandonades en el pòrtic de la parròquia de Saint Nizier. En aquest moment, i amb la col·laboració de companys joves, neix una primera Providència que rebrà el nom de Providència del Sagrat Cor; som a finals de 1815. Claudina va dedicar molts anys a l’apostolat parroquial i al servei de les persones necessitades.

Al barri de la Croix-Rousse, al carrer Pierres-Plantées, s’obre una segona Providència: la nit del 5 al 6 d’octubre de 1818, Claudina deixa la seva anciana mare per instal·lar-se en una casa humil, gairebé sense moblar. Amb una obrera, una òrfena i un teler de seda, Claudina acaba de fundar la Congregació de les Religioses de Jesús-Maria: tenia la sensació d’haver-me llançat a una empresa boja sense cap garantia d’èxit. I l’obra es desenvolupa i creix sota la direcció de Claudina. El seu objectiu principal és l’educació de nens i joves, amb una clara preferència pels més desfavorits. La seva pedagogia es basa en l’amor, en la bondat i en la prevenció.

El 3 de febrer de 1837, un divendres, a les 3 de la tarda, mor a la casa de Fourvière. Les seves últimes paraules són el resum de la seva vida totalment entregada i confiada completament a la bondat d’Aquell que l’havia escollida i l’havia anomenada pel seu nom. Per la seva tasca educativa, Claudina va contribuir a fer un món més bell i a donar resposta als reclams del seu temps. Va ser una dona d’una gran sensibilitat i d’una gran talla moral, que va viure profundament la força del perdó, la valentia de la fe i l’abundància de l’esperança i de l’amor. Claudina va viure l’experiència de Déu, es va lliurar totalment a Ell i es va embrancar en una aventura que assoleix la seva màxima intensitat en les seves darreres paraules: “Que n’és de bo, Déu!“